Stanze dei non risorti p.107

Dov’è
l’ora della morte,
il buco vuoto intorno
al vuoto del pensiero,
la cruna, l’ago, l’antro
nero in cui ci guida
il fiato? L’ammutolito
oracolo, che mastica
la cenere, rimugina
la polvere: qual è
il suo responso,
o tergiversa su una
scaglia d’osso? Com’è
il soffio, il lampo sulla
retina tornata tersa e dove
l’arto inutilmente teso
a indicare infine il dio
scomparso, l’aspra
sorte a scapito dell’avida
fortuna? Quand’è la morte
intatta nel dolore, da cui
l’intera vita ci discosta?


Stanze dei non risorti in Dunkelwort (e altre poesie), with an essay by Marta Vilardaga, lulu.com, Morrisville 2015, (Ger-It). ISBN: 978-1326223373
Presented at Stadtsprachen Literaturfestival, Berlin 2016.
read: archive | download: Dunkelwort (excerpts)
buy: amazon.it | .com | .de | .uk

Advertisements

Stanze dei non risorti p.99

Questa è l’impronta premuta
sotto la neve di una vita intera,
che si dirada nel turbine fitto
di tracce nel vuoto. Il vento
non spazza là sotto la terra,
non c’è distanza tra l’ultimo
e il primo: nessuno ci guida,
ma lì non si capita a caso
e nel vuoto la meta è altro
vuoto. Solo la morte, scavando,
tocca l’altezza del vuoto.


Stanze dei non risorti in Dunkelwort (e altre poesie), with an essay by Marta Vilardaga, lulu.com, Morrisville 2015, (Ger-It). ISBN: 978-1326223373
Presented at Stadtsprachen Literaturfestival, Berlin 2016.
read: archive | download: Dunkelwort (excerpts)
buy: amazon.it | .com | .de | .uk

Stanze dei non risorti p.98

Gli arti contornano il corpo
composti, gli occhi raccolgono
un ago di luce senza vederlo,
mentre le labbra succhiano
brevi il respiro, soffiano
l’ombra nel buio. Frana
la pietra e si frantuma
la memoria si stacca
sagoma intatta e conclusa
di intera mortalità.
Dopo la farsa, la terra
sicura e severa
dove si impara
coi semi tra i denti
la fatica dell’erba.


Stanze dei non risorti in Dunkelwort (e altre poesie), with an essay by Marta Vilardaga, lulu.com, Morrisville 2015, (Ger-It). ISBN: 978-1326223373
Presented at Stadtsprachen Literaturfestival, Berlin 2016.
read: archive | download: Dunkelwort (excerpts)
buy: amazon.it | .com | .de | .uk

Stanze dei non risorti

Da Stanze dei non risorti, in Dunkelwort (e altre poesie), with an essay by Marta Vilardaga, lulu.com, Morrisville 2015, (Ger-It). ISBN: 978-1326223373
Presented at Stadtsprachen Literaturfestival, Berlin 2016.
buy: amazon.it | .com | .de | .uk | dunkelwort only

Paraula de Tenebra

L’estat emocional que porta
a tals conquestes s’assembla
a aquell de l’adorador o de l’amant;
el quotidià esforç no deriva
d’un disseny o d’un programa,
sinó d’una necessitat inmediata.
A. Einstein a M. Planck, 1918

Dunkelwort (Paraula de Tenebra) és l’últim títol d’un recull iniciat fa anys sota una denominació diferent (Unter Struktur) a Dinkelsbühl, a Alemanya. El nucli originari ha estat progressivament erosionat per reescriptures en moments diversos o, potser s’hauria de dir, ha penetrat en el text, dissolvent-se. Per un breu període, com testimonien algunes correspondències privades d’aquests mesos, el títol havia de ser Winterblatt, per confirmar el tret marcadament hivernal dels llocs. [1]
A mesura que el treball convergia cap a una forma “definitiva”, dos termes ressonaven més alts i inseparables, Tenebra i ParaulaDunkel i Wort. Paraula en un sentit privat de pluralitat, de distinció del món en parts i tenebra que no preveu matisos en expressar la figura del res, d’allò indicible, del zero. És precisament a aquesta foscor, una part infinitesimal després de la intuïció creadora, que retornen, a intervals, els versos (“Ja ha fet llum/ en una foscor que era/ […]”). He intentat eliminar els formalismes i fer sensible la idea de la unificació primordial del Tot, expressada amb l’anomenat temps de Planck [2] (“[…] en l’instant dels mons,/ en el pàlpit de Planck” [3]), gairebé un llindar entre símbol i realitat, una mena d’empremta imponderable de zero.
Fins fa alguns mesos, no existia una versió en italià del recull, a excepció d’uns quants apunts en un quadern, per tal de tenir un esbós de possibles variants i de tot allò que, semblava, es perdia en alemany. Per tractar de superar aquesta incompletesa a través de la traducció, vaig començar a treballar no d’una llengua a l’altra, sinó deixant-les fluctuar a l’uníson al voltant del sentit que una de sola no recollia. Aquest procediment ha posat constantment a prova la solidesa entre sintaxi i invenció, no tant en l’estil, sinó en el vincle més misteriós de l’escriptura, com un arxiu en viu del món, o voluntat del mateix de fer-se (a través de la) paraula.
La percepció isolada d’una cosa en el caos, Continue reading “Paraula de Tenebra”

Què més si no les fissures – Paraula de Tenebra

Què més si no les fissures
entre el nom i la cosa?

De si es genera el buit,
el món separa les parts
– consisteixen en línies de llum.

Tu a la ferida col·loques paraules,
en la cega estrella de la nostàlgia.

Així és la caiguda dels morts,
així és el respir de les pedres
sobre la llàgrima negra.

 

Was ist es sonst, als feine Risse
zwischen Sache und Name?

Die Leere gebiert sich selbst,
die Welt unterscheidet die Teile
– sie liegen in Lichtlinien.

Lege die Worte in die Wunde,
in den blinden Stern der Sehnsucht.

So fallen die Toten,
so atmen die Steine
auf der schwarzen Träne.

 

Che altro se non le fessure
tra il nome e la cosa?

Da sé si genera il vuoto,
il mondo separa le parti
– consistono in linee di luce.

Tu nella ferita deponi parole,
nella cieca stella della nostalgia.

Così è la caduta dei morti,
così è il respiro dei sassi
sopra la lacrima nera.


Paraula de tenebra, Trad. de Marta Vilardaga Vila, Morrisville 2018, (It-Ger-Cat). ISBN: 978-0244992859
buy: barnes&noble | amazon.it | .com | .de | .es | .uk

Els no nats respiraven – Paraula de Tenebra

Els no nats respiraven
en una estança buida
al límit del món,
on les paraules envelleixen
secretament amuntegades.

 

Del res res
d’any en any.
Som encara mortals.
Tenim només el món.

Die Ungeborenen atmeten
in einem halbleeren Raum
am Weltrand,
wo die Wörter alt werden,
die du heimlich anhäufst.

Aus Nichts Nichts
Jahr für Jahr.
Wir sind immer noch sterblich.
Wir haben nur die Welt.

 

I non nati respiravano
in una stanza svuotata
al confine del mondo,
dove le parole invecchiano
segretamente ammucchiate.

Da nulla nulla
di anno in anno.
Siamo ancora mortali.
Abbiamo solo il mondo.


Paraula de tenebra, Trad. de Marta Vilardaga Vila, Morrisville 2018, (It-Ger-Cat). ISBN: 978-0244992859
buy: barnes&noble | amazon.it | .com | .de | .es | .uk

Última paraula esmorteïda – Paraula de Tenebra

Última paraula esmorteïda
sobre l’escriptori,
rastre de neu en silenci
entorn de ruïnes sense pàtria.
La ciutat un cercle desert.
Després ve una mà
entorn d’aquesta ferida oberta.
El món està ensopit
Sap tot de si.

 

Letztes erloschenes Wort
über den Schreibtischen,
Schneestreifen in der Ruhe
um staatenlose Ruinen.
Die Stadt, ein verlassener Kreis.
Dann legt sich eine Hand
um diese offene Wunde.
Die Welt schläft.
Sie weiß es schon.

 

Ultima spenta parola
sullo scrittoio,
striscia di neve in silenzio
intorno a rovine senza patria.
La città un cerchio deserto.
Poi viene una mano
intorno a questa ferita aperta.
Il mondo è assopito.
Sa tutto da sé.


Paraula de tenebra, Trad. de Marta Vilardaga Vila, Morrisville 2018, (It-Ger-Cat). ISBN: 978-0244992859
buy: barnes&noble | amazon.it | .com | .de | .es | .uk