Debris and interferences

Debris by Cindy Bradley together with new and old asemic interferences of mine on Memoir Magazine.

Advertisements

In piedi sui confini – Nika Turbina

Я стою у черты,
Где кончается
связь со вселенной.
Здесь разводят мосты
Ровно в полночь –
То время бессменно.

Я стою у черты –
Ну, шагни,
И окажешься сразу бессмертна.

Обернулась – За мною дни,
Что дарили мне столько света.

И я
сделать последний шаг
Не могу.
Но торопит время.
Утром меркнет моя звезда
И черта обернется мгновеньем.

*

In piedi sui confini
dove perdi il contatto
con il mondo.
Si gettano quei ponti innanzi
quando scocca mezzanotte:
inflessibile è il tempo.

In piedi sui confini:
solo un passo ancora,
avanti!, verso l’immortalità.

Se mi volto, scopro dietro me
quei giorni che mi han dato tanta luce.

E non so decidermi
a quel passo,
ma mi mette fretta il tempo.
Con il far del giorno
si oscura la mia stella,
la linea si richiude in un istante.

 
© Eredi di Nika Turbina
© Traduzione di Federico Federici

Nika Turbina, Federico Federici, 2018, (It-Eng). ISBN: 978-0244998455.
Disponibile in tutte le librerie su ordinazione e su internet.
buy: barnes&noble | amazon.it | .com | .de | .uk

Paraula de Tenebra

L’estat emocional que porta
a tals conquestes s’assembla
a aquell de l’adorador o de l’amant;
el quotidià esforç no deriva
d’un disseny o d’un programa,
sinó d’una necessitat inmediata.
A. Einstein a M. Planck, 1918

Dunkelwort (Paraula de Tenebra) és l’últim títol d’un recull iniciat fa anys sota una denominació diferent (Unter Struktur) a Dinkelsbühl, a Alemanya. El nucli originari ha estat progressivament erosionat per reescriptures en moments diversos o, potser s’hauria de dir, ha penetrat en el text, dissolvent-se. Per un breu període, com testimonien algunes correspondències privades d’aquests mesos, el títol havia de ser Winterblatt, per confirmar el tret marcadament hivernal dels llocs. [1]
A mesura que el treball convergia cap a una forma “definitiva”, dos termes ressonaven més alts i inseparables, Tenebra i ParaulaDunkel i Wort. Paraula en un sentit privat de pluralitat, de distinció del món en parts i tenebra que no preveu matisos en expressar la figura del res, d’allò indicible, del zero. És precisament a aquesta foscor, una part infinitesimal després de la intuïció creadora, que retornen, a intervals, els versos (“Ja ha fet llum/ en una foscor que era/ […]”). He intentat eliminar els formalismes i fer sensible la idea de la unificació primordial del Tot, expressada amb l’anomenat temps de Planck [2] (“[…] en l’instant dels mons,/ en el pàlpit de Planck” [3]), gairebé un llindar entre símbol i realitat, una mena d’empremta imponderable de zero.
Fins fa alguns mesos, no existia una versió en italià del recull, a excepció d’uns quants apunts en un quadern, per tal de tenir un esbós de possibles variants i de tot allò que, semblava, es perdia en alemany. Per tractar de superar aquesta incompletesa a través de la traducció, vaig començar a treballar no d’una llengua a l’altra, sinó deixant-les fluctuar a l’uníson al voltant del sentit que una de sola no recollia. Aquest procediment ha posat constantment a prova la solidesa entre sintaxi i invenció, no tant en l’estil, sinó en el vincle més misteriós de l’escriptura, com un arxiu en viu del món, o voluntat del mateix de fer-se (a través de la) paraula.
La percepció isolada d’una cosa en el caos, Continue reading “Paraula de Tenebra”

Lettera: Leipzig, 4 novembre 2018

Caro *,
il problema che sollevi intorno alla solidità delle diverse proposte di canone, quindi all’oggettività della critica in sé, mi ha spinto in passato a più approfondite indagini e riflessioni. Alla fine, ho maturato la convinzione di trovarmi di fronte a una questione mal posta in quei termini, almeno nella misura in cui premesse diverse di sistemi critici diversi, necessarie a oggettivarli, venivano scagliate, più che confrontate, contro qualsiasi posizione in disaccordo, quasi a rivendicare l’indiscutibile superiorità del singolo gruppo sugli altri. Non mi riferisco, naturalmente, all’attività occasionale o di “basso profilo” che talvolta accompagna la singola opera, utile, perlopiù, a incoraggiare l’autore insicuro e ad aggirare la diffidenza del lettore.
Se la ricerca di un’oggettività sembra scientificamente basarsi sulla capacità di coordinare tra loro giudizi e dati di fatto (vedi l’impostazione di Schlick, ma non solo…), in ambito letterario ho notato Continue reading “Lettera: Leipzig, 4 novembre 2018”

Tutte le lettere di questo appunto – Nika Turbina

Жизнь моя – черновик,
На котором все буквы –
созвездия.
Сочтены наперед
все ненастные дни.
Жизнь моя – черновик.
Все удачи мои, невезения
Остаются на нем
Как надорванный
выстрелом крик.

*

Tutte le lettere di questo appunto
preso in fretta che è la mia vita
sono stelle sparse.
Tutti i giorni scuri che mi aspettano
già fissati innanzi, ora.
Tutti i miei successi, i fallimenti
stanno lì, ciascuno un grido
che uno sparo sfiora.

 
© Eredi di Nika Turbina
© Traduzione di Federico Federici

Nika Turbina, Federico Federici, 2018, (It-Eng). ISBN: 978-0244998455.
Disponibile in tutte le librerie su ordinazione e su internet.
buy: barnes&noble | amazon.it | .com | .de | .uk

Tanto è lontano il giorno – Nika Turbina

Так день далек,
Как ночь,
Когда гроза.
Когда глаза
Не могут видеть
Капелек дождя.
Но ловят их Губами
У порога дома.
Как руки,
Которые не могут
Во тьме найти стены
И натыкаются
На двери в день,
Который так далек…

*

Tanto è lontano il giorno
che la notte,
quando c’è tempesta.
Quando ad occhio
non si possono veder
le gocce della pioggia,
ma le labbra le raccolgono
alla soglia.
Come mani,
che non riescono a trovare
i muri al buio,
e la porta scontrano
in quel giorno
che è così lontano…

 
© Eredi di Nika Turbina
© Traduzione di Federico Federici

Nika Turbina, Federico Federici, 2018, (It-Eng). ISBN: 978-0244998455.
Disponibile in tutte le librerie su ordinazione e su internet.
buy: barnes&noble | amazon.it | .com | .de | .uk

Què més si no les fissures – Paraula de Tenebra

Què més si no les fissures
entre el nom i la cosa?

De si es genera el buit,
el món separa les parts
– consisteixen en línies de llum.

Tu a la ferida col·loques paraules,
en la cega estrella de la nostàlgia.

Així és la caiguda dels morts,
així és el respir de les pedres
sobre la llàgrima negra.

 

Was ist es sonst, als feine Risse
zwischen Sache und Name?

Die Leere gebiert sich selbst,
die Welt unterscheidet die Teile
– sie liegen in Lichtlinien.

Lege die Worte in die Wunde,
in den blinden Stern der Sehnsucht.

So fallen die Toten,
so atmen die Steine
auf der schwarzen Träne.

 

Che altro se non le fessure
tra il nome e la cosa?

Da sé si genera il vuoto,
il mondo separa le parti
– consistono in linee di luce.

Tu nella ferita deponi parole,
nella cieca stella della nostalgia.

Così è la caduta dei morti,
così è il respiro dei sassi
sopra la lacrima nera.


Paraula de tenebra, Trad. de Marta Vilardaga Vila, Morrisville 2018, (It-Ger-Cat). ISBN: 978-0244992859
buy: barnes&noble | amazon.it | .com | .de | .es | .uk