“L’estat emocional que porta
a tals conquestes s’assembla
a aquell de l’adorador o de l’amant;
el quotidià esforç no deriva
d’un disseny o d’un programa,
sinó d’una necessitat inmediata.”
A. Einstein a M. Planck, 1918
Dunkelwort (Paraula de Tenebra) és l’últim títol d’un recull iniciat fa anys sota una denominació diferent (Unter Struktur) a Dinkelsbühl, a Alemanya. El nucli originari ha estat progressivament erosionat per reescriptures en moments diversos o, potser s’hauria de dir, ha penetrat en el text, dissolvent-se. Per un breu període, com testimonien algunes correspondències privades d’aquests mesos, el títol havia de ser Winterblatt, per confirmar el tret marcadament hivernal dels llocs. [1]
A mesura que el treball convergia cap a una forma “definitiva”, dos termes ressonaven més alts i inseparables, Tenebra i Paraula – Dunkel i Wort. Paraula en un sentit privat de pluralitat, de distinció del món en parts i tenebra que no preveu matisos en expressar la figura del res, d’allò indicible, del zero. És precisament a aquesta foscor, una part infinitesimal després de la intuïció creadora, que retornen, a intervals, els versos (“Ja ha fet llum/ en una foscor que era/ […]”). He intentat eliminar els formalismes i fer sensible la idea de la unificació primordial del Tot, expressada amb l’anomenat temps de Planck [2] (“[…] en l’instant dels mons,/ en el pàlpit de Planck” [3]), gairebé un llindar entre símbol i realitat, una mena d’empremta imponderable de zero.
Fins fa alguns mesos, no existia una versió en italià del recull, a excepció d’uns quants apunts en un quadern, per tal de tenir un esbós de possibles variants i de tot allò que, semblava, es perdia en alemany. Per tractar de superar aquesta incompletesa a través de la traducció, vaig començar a treballar no d’una llengua a l’altra, sinó deixant-les fluctuar a l’uníson al voltant del sentit que una de sola no recollia. Aquest procediment ha posat constantment a prova la solidesa entre sintaxi i invenció, no tant en l’estil, sinó en el vincle més misteriós de l’escriptura, com un arxiu en viu del món, o voluntat del mateix de fer-se (a través de la) paraula.
La percepció isolada d’una cosa en el caos, Continue reading “Paraula de Tenebra”
WEISSES WERK 